Estimades amigues i amics, m’ho acaben de comunicar amb paraules trascendents, amb la solemnitat dels fets irreparables. En Joan Garcia s’ha mort i l’han enterrat aquest matí.
En Joan Garcia, amic de Gavà d’entre els bons amics que tenim a Gavà, fa temps que venia a la Colònia a ballar country i tant era així que ens havíem acostumat a la seva companyia, al seu ballar contundent, a la seva energia evident i destacada. Habitualment amb barret i normalment amb mocador al cap era amic de donar voltes i més voltes i, quan calia, els seus stoms eren els que més ressonaven a la sala.
Sempre ens sorprèn quan un company definitivament ens abandona, sempre ens quedem commocionats i amb una ingrata desolació. En el cas del Joan ens sembla incomprensible, com si s’hagués comès una gran i doble injustícia. A ell per haver-se’l endut a la flor de la vida. A nosaltres per haver-nos deixat sense aquest bon company.
Quan hi hagi tempestes d’aquelles d’istiu i els trons siguin més forts del compte no podré deixar de pensar que potser hi ets tu sobre els núvols ensenyant a ballar als angelets.
Amic Joan, et trobarem molt a faltar a la Colònia.
Dissabte, 20 de març de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada